El Ramonillo

Una mala peça
Francesc Badals va néixer l’any 1792 a Castellfollit de Riubregós. Ho va fer a Cal Badals, la casa que després va ser cal Morros, sobre les boteres de la muralla que, aleshores, envoltava el poble. Se sap que va tenir dues germanes, la Maria i la Rosa, i que el seu pare, Ramon Badals i Rosell, era espardenyer. D’ell, i de la seva esquifida complexió física, li va venir el sobrenom de Ramonillo.
De generació a generació ha transcendit que, de petit, era una mala peça, díscol i descregut, que feia burla de tothom i que no hi havia manera de fer-lo anar a estudi amb constància i aplicació. En va fer de tots els colors. Segons explica Joan Farell en la seva imprescindible història del poble, Badals va provar de fer moneda falsa en una casa del carreró del forn.
D’ofici va triar el de traginer, com molts castellfollitencs de l’època. Traginava l’oli que anava a buscar al pla de Lleida fins al Pirineu. Segurament allò el va fer conèixer molts racons del país i relacionar-se amb gent de tota mena. En tot cas, sembla provat que en aquells primers anys del segle XIX va fer contraban.
Si moralment la seva talla era curta, també ho era la seva talla física. Baixet i esquifit, el Ramonillo, en canvi, era agosarat i descarat. Mig analfabet, gairebé no sabia signar (“siempre que lo tiene que hacer cuenta las letras que ha escrito antes de rubricar”, explica Manuel Eduardo Gorostiza a ‘Cataluña a fines de julio de 1822’).
Va casar-se amb Josefa Cerveró i va tenir tres fills: en Pau, en Francesc i la Rosa, nascuda en ple trienni liberal, l’any 1822. Fora del matrimoni va tenir relacions amb la neboda del prior de Pinós, mossèn Josep Fornells. Amb l’estament eclesiàstic s’hi va relacionar sempre molt bé, fins al punt que, quan es va convertir en capitost reialista, rebia l’ajut i el consell d’un grup de clergues.

De lliberal a reialista
Entre 1820 i 1821, durant el primer any del trienni liberal -l’etapa en què va quedar anul·lat l’estat absolutista de Ferran VII-, Francesc Badals, Ramonillo, va ser un dels més exaltats defensors de les noves institucions constitucionals. És molt probable que les autoritats de Castellfollit, molt contràries al canvi de règim, miressin de fer-li canviar d’opinió. Fra Josep Padró, prior benedictí de Santa Maria, i el reverend Salvador Rossell, que eren els caps visibles de l’església al poble, van formar part, amb tota probabilitat, d’una negociació en què, segons el relat de Joan Farell, es va oferir a Ramonillo un càrrec a l’ajuntament a canvi que calmés la seva conflictiva actitud. El cas és que, arribat el moment, no hi va haver recompensa. No queda provat si Francesc Badals va deixar de fer de les seves però sembla clar que no va rebre el premi que creia merèixer. Per això va marxar de Castellfollit molt enfadat i jurant venjança.
Per si no n’hi havia prou, Badals va ser desatès de mala manera pel cap polític de Barcelona, Antonio Remon Zarco del Valle, davant del qual va voler queixar-se. El cas és que, després d’aquells fets, va canviar la causa constitucional per la reialista. I així va ser com el Ramonillo de Castellfollit, ressentit amb les autoritats del país i del seu poble, va marxar cap a la frontera francesa per iniciar-se en la conspiració que aleshores començava a néixer per enderrocar el règim constitucional. El va introduir en la causa en Tomas Costa, àlies Misses, un bandoler gironí que havia lluitat durant la guerra del francès al costat del llegendari Boquica. Al mateix temps que ell, van convertir-se en capitostos reialistes el sacerdot Benet Tristany (d’Ardèvol), l’hisendat Pau Miralles (de Cervera) i el contrabandista Josep Bussoms, conegut com a Jep dels Estanys (de Vallsebre).

Mariscal de camp i segon comandant
Badals va aplegar una important partida de voluntaris reialistes entre la pagesia de la Segarra i l’Anoia, i actuà per aquestes contrades durant l’aixecament contra el règim liberal que va tenir lloc a Catalunya l’any 1822. La seva capacitat de lideratge i l’eficàcia que va demostrar en el camp de batalla durant els primers mesos d’aquella guerra civil van fer que la Junta Superior Provisional de Catalunya, que era l’òrgan de govern dels reialistes, l’anomenés Mariscal de camp i segon comandant de les seves tropes en el territori català.
El mes de juny de 1822 va participar en la presa de la Seu d’Urgell i, al juliol, va conquerir Balaguer. A més, va mantenir una relació constant amb els reialistes de l’Aragó. El cas és que, quan el govern espanyol va enviar el general Espoz y Mina a sufocar la insurrecció reialista, Francesc Badals era un dels principals capitostos de la rebel·lió. Per això semblava que havia de liderar la defensa del seu poble, Castellfollit de Riubregós, que s’havia fet fort per impedir el pas de Mina cap a la Seu, on estava instal·lada la Junta Superior Provisional reialista.
De fet, Badals va participar de manera activa en el reforç de les muralles i el castell de Sant Esteve. Prova d’això és que hi va fer portar unes quantes peces d’artilleria des de Sant Ramon i des de la Serra de Busa per tal que la defensa fos més efectiva. A més, va incomodar els primers avanços de Mina i el seu exèrcit cap a Castellfollit, a mitjans de setembre i, especialment, en els primers dies d’octubre, obligant-lo a recular. Uns episodis que, a més d’augmentar la moral del bàndol reialista i de fer més gran la llegenda del Ramonillo, van determinar el sanguinari Espoz y Mina a fer un escarment exemplar en la presa de Castellfollit de Riubregós.

Ramonillo i el setge de Castellfollit
En la fallida escomesa de Mina sobre Castellfollit del 5 d’octubre de 1822, el prior de Pinós, Josep Fornells, que era el mentor de Ramonillo, va ser capturat i afusellat per un dels oficials de l’exèrcit constitucional, el general Antonio Roten. També la neboda del clergue, que era l’amistançada del capitost reialista castellfollitenc, va ser captivada i, en el seu cas, portada a Calaf, on Mina havia situat el seu quarter. No se sap fins a quin punt aquests fets van colpejar la moral de Francesc Badals, el que sí que es pot assegurar és que el 17 d’octubre, quan Castellfollit de Riubregós es va trobar envoltat de soldats enemics, el seu líder va marxar a la recerca d’un auxili que no arribaria mai.
Per ocupar el seu lloc, com a cap de la resistència, hi va deixar el coronel Josep Auguet, un home de la seva confiança, fill de la veïna vila de Torà. Amb una guarnició de, com a molt, 300 soldats, sense experiència i mal equipats, Auguet va resistir durant una setmana el setge ferotge de milers de soldats, mentre el seu Mariscal de camp, Francesc Badals, s’ho mirava des de la distància. La Gaceta de Madrid, un diari del bàndol constitucional, va arribar a publicar que “ha mandado decir a los sitiados que se defiendan como puedan, pues atenciones de la mayor importancia le impedían acudir a su socorro.”

Abandonat, proscrit, refugiat 
El trist paper de Ramonillo, quan va arribar l’hora de la veritat, en la defensa de Castellfollit de Riubregós, es va repetir uns dies més tard, el 3 de novembre de 1822, quan va fugir de Balaguer sense presentar batalla a l’exèrcit d’Espoz y Mina, que va conquerir aquella ciutat sense cap oposició. Molts dels seus homes el van abandonar aleshores i el Baró d’Eroles, que era la màxima autoritat militar del bàndol reialista, va ordenar el seu empresonament per la seva manca de capacitat de resistència i la seva indisciplina.
Fugint de l’ordre de presó, Badals era a Llívia el 20 de novembre, acompanyat dels pocs fidels que li quedaven i disposat a travessar la frontera amb França. Així va ser. Com certifica el seu expedient militar, el Ramonillo de Castellfollit va romandre refugiat en territori francès durant quatre mesos i vint-i-cinc dies, fins que l’entrada dels Cent mil fills de Sant Lluís va tancar el Trienni Liberal a Espanya i va tornar a instaurar la monarquia absoluta de Ferran VII.
El retorn a l’antic règim va permetre Francesc Badals ocupar un lloc a l’exèrcit espanyol. Segons el seu expedient, va ser destinat a l’Aragó i, posteriorment, a Llerena (Extremadura), i va recuperar el rang de Mariscal de camp.

1 Comment

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s